divendres, 18 de febrer de 2011

Segueixo sense entendre què NO hi fa TV3 al País Valencià.

Espanya és un reducte bananer (i no em refereixo als seus ciutadans, que no es diferencien de mi en res, en tant que tots som ciutadans: amb les nostres apetències, els nostres criteris individuals, les nostres diferències, les nostres necessitats personals i comunes, els nostres consensos tàcits...) comandat per una patuleia de polítics (és a dir exciutadans, gent que s'ha emancipat de la seva categoria rasa de ciutadans per a esdevenir servidors de si mateixosel color polític dels quals no té, aquí, la més mínima importància, car tant les dretes com les esquerres són tossudament espanyoles d'aquesta Espanya etèria, platònica) que treballen pel manteniment d'una entelèquia, hereva de velles aspiracions de poder -en concret del que prové de l'expansió i el domini (maneres de procedir que comporten el lladronici i l'assassinat, se'ls vulgui dir com se'ls vulgui dir), vocacions, aquestes, lligades a la virulència que ha ajudat a aquesta entelèquia a ocupar el lloc que avui té en la Història.
Però només en la Història; perquè ara que les coses van, han d'anar, poden anar d'unes altres maneres, s'han descol·locat tant (els polítics), i està perdent tant el seu estatus a nivell internacional (l'entelèquia), que aquells se senten impulsats a refermar la posició d'aquesta... dins del territori mateix que tenen sota la seva pròpia jurisdicció! Patètic! (Ja ho he dit abans: bananer.)
I a tomb de què ve, tot això? Doncs als càstigs infligits als rebecs de torn (però històrics): il·legalitzacions de partits al País Basc, el lladronici practicat als comptes catalans..., ara la desconnexió de TV3 al País Valencià...
És aquest darrer capítol el que m'ha fet posar-me a vomitar. M'encantaria que la Generalitat Valenciana fos capaç d'explicar d'una manera entenedora i satisfactòria què té contra la visualització de TV3 en aquelles terres (sobretot havent-n'hi una demanda substancial en aquest sentit). Perquè si només són raons... perdó: motius (perquè el mot raó aquí no hi té cabuda) polítics els que l'han empesa fins i tot a canviar una llei per sortir-se amb la seva bo i collant Acció Cultural del País Valencià (Eliseu Climent), propietària dels repetidors de senyal, amb multes severes, l'únic que fa és confirmar la meva apreciació del carpetovetonisme hispànic, pel que fa a la seva pròpia visió del país. D'explicacions i justificacions, se'n brandaran moltes; amb la llei a la mà i tot (que acomodant aquesta a la intenció última, ja està tot arreglat). Però el que es posa de manifest és una voluntat política negativa i segregacionista.
Acció Cultural del PV, per la seva part, assegura (segons l'Agència Catalana de Notícies) que va proposar al govern valencià un pacte de reciprocitat (TV3->València, Canal9->Catalunya), i que aquest el va rebutjar. A priori, i fent-ne una lectura blanca, podria pensar que del que es tractava era de confraternitzar; de crear, de refermar lligams culturals naturals.
[Però l'ACN amaga una cosa que diu el diari Ara: sembla que Eliseu Climent ha titllat de "trampa" l'aparent acceptació per part del govern valencià del pacte de reciprocitat, perquè li hauria deixat el camí expedit per a fer entrar a València televisions com ara la de Múrcia i la d'Albacete. (Quin és l'interès de l'Agència Catalana de Notícies a posar l'accent en l'oferiment i no en la ulterior interpretació que n'hauria fet el mateix Eliseu Climent?) Bé; això no és sinó una reflexió paral·lela que m'ha sorgit en el discurs.]
L'incomprensible, per a mi, és que en una època en què la comunicació s'ha fet tan global, hi hagi qui decideix posar-hi fronteres, sobretot en un territori que aquest algú (o aquests alguns) tenen per comú a tots: no venen pas la moto que València i Catalunya són Espanya? A què ve, doncs, trencar-ne expressament la comunicació televisiva (per a deixar pas franc a no sé quants canals de TV que vénen de fora)?
Només demano una explicació lògica i fàcil d'entendre a un interrogant quasi infantil.

Cap comentari:

Publica un comentari